La relació entre les narratives i el desenvolupament de la resiliència en els professors
Encara que la investigació sobre resiliència dels mestres ha identificat alguns factors protectors, especialment el suport social, no tenim encara resposta a la pregunta de què és el que fa que un mestre sigui resilient. Aquest projecte proposa una resposta a aquest interrogant: La hipòtesi és que un element central per a la resiliència és el com els mestres s’expliquen el que els passa; és a dir, les narratives que elaboren per donar sentit a les situacions de la seva pràctica docent. La hipòtesi prediu que hi certes característiques d’aquestes narratives (específicament, el nivell de contradiccions modals) que afavoreixen o dificulten els processos de resiliència. A més, la hipòtesi assumeix que les narratives que els professors fan servir per donar significat a la seva pràctica tenen un caràcter sociocultural; és a dir, es generen a partir d’estructures narratives preexistents cultural i socialment. Per tant, la hipòtesi prediu que és possible formar mestres resilients mitjançant l’elaboració i re-elaboració (conjunta) de les narratives que aquests mestres fan servir per donar significat a les situacions a què s’enfronten.
